VIDA: Algo tan sencill com menjarte un caramel.

Fa 1 hora, mirava la vida d'atra manera, cada una de les coses que tinc o que tenia en cada una d'aquelles montava un show, ara me donat conte de que la vida es tan simple com quan li dones un caramel a un xiquet de 3 anys per primera vegada, sel fica a la boca, el saboreje durant 3 o 4 minuts i pense en lo bo que està, el inspeccione mil·limetre a mil·limetre i als poc minuts s'acabe, el xiquet seguis com si no haguera passat res però durant eixos 3 minuts li havia donat una importància impresionant a aquell petit caramel. Una vegada s'ha acabat que? que passa? ja està. Mentres es menjava el caramel ell soles havia creat un mon imaginari i una vegada s'ha acabat no pot fer res... Pues el mateix passa amb una relació, o amb la simple vida. Quan t'enamores estàs embobà amb el xic que  vols, mentres el tens no pots parar de "inspeccionarlo" mil·limetre a mil·limetre, com un xiquet al caramel, t'imagines un mon junt a ell. Durant tot el temps que estas i no estas amb eixe xic pasen millons de coses. Viviu moltes discusions en que tu et fiques a plorar com una tonta dienli a les teues amigues que tot s'ha acabat però sempre acabeu tornan. Però hui, hui e sigut una altra persona. Crec que soc jo de veritat, jo sent una xica madura, no un xiquet de 3 anys amb un caramel. Hui e acabat les coses de una forma tan extranya. Ha sigut una sensació de un buit impresionant. Tant de temps, tantes llagrimes per a que ara en un simple : s'ha acabat per a sempre, ara soles serem amics i res mes, però esta vegada de veritat, amics. Amb això e manat a la merda la meua vida. Però hi ha que passar pagina. Jo mai creia que haguera sigut capas de dirli aixo a la persona que més me importe en este mon, però a vegades hi ha que elegir i la veritat, nose com o e fet. A la vegada de manarlo tot a la merda e reflexionat, això es lo important, me donat conte de que e madurat i de que la vida té dos costats, i n'hi ha que mirar-la per els dos costats a la vegada. Supong que soc feliç.. no?